SOBRE MI

He tingut la gran sort que de petita he pogut comptar amb el suport vital de persones que potser sense ser-ne conscients van despertar-me aquesta passió per la costura i alhora transmetre'm uns coneixements que m'ajuden encara ara en el dia a dia dels meus projectes. Suposo que no dec ser l'única persona al món que quan ja arribes a una edat t'adones que la passió que tens per certes coses no neix del no-res sinó que s'ha anat cultivant a poc a poc a través de persones meravelloses que has tingut al teu costat al llarg de la vida. La primera de totes la meva besàvia. 

La baba Montserrat tenia una paciència infinita amb mi. Recordo de ben petita quan arribàvem el divendres al vespre a casa els avis a passar el cap de setmana jo tenia dues dèries: l'hort i la màquina de cosir. Se'm feia eterna l'estona aquella d'espera: treure la funda i la tapa de la màquina de cosir, enfilar la màquina, posar la làmpada de sobretaula per veure-ho tot bé, un drap vell, les ulleres de cosir de la baba, i per fi podia seure a la cadira, posar els peus al balancí i ella em feia rodar la corretja per començar. ...a poc a poc i recte sempre em deia! Altres estones cosíem botons al mateix drap on ja no hi cabia ni una puntada més. Aquí teníem un dilema... s'havia d'agafar l'agulla amb la mà dreta... i jo sóc esquerrana. I li semblava impossible que pogués cosir igual com ella amb la mà esquerra. Tot és qüestió de pràctica. De fet també li semblava impossible que pogués fer bona lletra amb la mà esquerra, li encantava també mirar-se tots els deures i llegir les redaccions que féiem tant jo com la meva germana, amb bona lletra i les dues esquerranes. 

Si ella no podia o tenia feina a l'hort després li demanava a la meva àvia Ramona. Tota la vida que li he remenat la panera de cosir, els fils, les tisores de cosir... Posa't el didal que et punxaràs!, em diu! (una altra cosa que no he aconseguit mai) Els diumenges a la tarda encara ara algunes de les coses les faig allà, a casa els avis. I sorpresa la iaia Ramona encara es pregunta... no sé pas com en saps tant de cosir si no n'has anat a aprendre mai! Elles han sigut les meves grans mestres. 

Un estiu, quan devia tenir 10 o 12 anys sí que vaig anar a un casal de costura i vaig aprendre molt! Sobretot a saber interpretar patrons i a fer coses que no fos cosir botons i fer puntades rectes. Recordo la Virgínia i tota la mainada per allà, quina paciència! Ella sí que va entendre que fos esquerrana i intentava donar-me les explicacions en el sentit correcte que jo cosia. I el més important! Per fi tenia el meu propi costurer amb agulles de cosir, de cap, i fils de colors! I ma mare m'acompanyava a comprar roba per fer-me uns pantalons curts, o per folrar penjadors que també m'agradava molt. No en tenia mai prou i sempre volia fer més coses! Ma mare de jove quan va acabar els estudis obligatoris, va anar a estudiar "Corte i Confección", però a ella al contrari que a mi, la costura no l'ha motivat gaire mai i no s'hi ha dedicat. Ella volia ser perruquera, però les seves amigues es van apuntar al "Corte" i ella també va decidir provar-ho. Tot i això, és una gran cosidora de supervivència! Gràcies mama per totes les vores de pantalons, descosits i arreglos varis del dia a dia! També m'ajudava amb els projectes que fèiem al curs de costura, quan sobrefilàvem a mà totes les peces dels pantalons curts i no veia mai l'hora de cosir les costures, quins nervis per poder fer la primera prova i descobrir si allò seria un brunyol o seria portable! 

Aquestes són les influències cosidores de la meva família materna. Però per la part paterna no es quedaven curts tampoc en el tema de les labors! L'altra àvia meva, la iaia Neus, venia a cuidar-me quan estava malalta i alguna vegada que vaig haver d'estar alguns dies a casa, ja no sabia com distreure'm i va ensenyar-me a fer mitja, i me'n sortia prou bé. No m'hi he dedicat gaire i tampoc en sé massa... La iaia ens havia fet de petites a la meva germana i a mi alguna bufanda, no perquè no en sabés més sinó perquè a pagès sempre hi ha molta feina, la terra, el bestiar, i no tenia gaire temps per res més que no fos això. I ara ja de gran pobreta ha anat perdent visió i ja no es veu capaç d'agafar les agulles. 

La preciosa màquina de cosir de l'àvia Neus

I si algú tenia traça fent labors a la família del meu pare, eren les seves tietes! Unes artistes totes! La tia Mercè ens feia jerseis de mitja o ganxet preciosos i els estrenàvem per la festa major a sobre el vestit nou que la mama ens comprava. La tia Assumpció sabia fer de tot, el que li agradava més i em sorprenia més a mi eren les filigranes de ganxet que feia! I també sabia fer punta al coixí. Ella em va ensenyar a fer ganxet, primer hores i hores fent cadeneta i després ja vam fer alguna cosa més. Recordo que, a l'escola, durant un curs, a l'hora de plàstica, també en vam fer de ganxet. Em sembla que només vaig arribar a confeccionar en ganxet una manteta per la gata de casa. 

La tia Assumpció venia a passar quinze dies a l'estiu a casa la iaia Neus i jo cap allà també a fer punt de festó, brodar..., era molt entretingut. El ganxet però, vol molta paciència i molt de temps. He començat diferents projectes però no aconsegueixo acabar-ne cap... I tinc pendent també apendre a fer punta al coixí. 

La tia Anita era la professional de cosir de la família. Havia treballat tota la vida en una fàbrica cosint. I a casa seva tampoc parava: mitja, ganxet, i cosir a màquina. Va ser la primera màquina elèctrica amb què vaig cosir! Anava a vegades a veure-la, a ensenyar-li el que feia, a cosir a màquina alguna cosa, o a què m'ajudés amb alguna disfressa de carnestoltes. La recordo sempre amb agulles a les mans, no parava ni un moment des que s'aixecava fins que se n'anava a dormir. M'agradava portar-li el que feia jo i que em digués si estava bé o no. 

Els anys passen molt ràpidament. La Universitat, la feina... vivim molt de pressa i poques vegades tenim temps per fer el que ens agrada. Fins que algun canvi vital et fa adonar que hem de buscar petits oasis de benestar personal, una mica de temps per poder fer allò que més ens agrada. Aquest canvi vital crec que ha sigut el naixement del meu fill. Sempre he anat fent cosetes però d'ençà que vaig quedar-me embarassada que dedico més temps a l'agulla i el fil. I també en tenen la culpa els Reis Mags que fa 2 anys em van portar la meva primera màquina de cosir (fins aleshores ho feia tot amb les màquines gairebé centenàries i precioses de les meves àvies), i com no, la meva germana que ella cosir no, però tenir idees en té moltes! I és la que em diu: podries fer això, o allò... Si tingués més temps, en faria tantes de coses! 

Estic molt contenta i orgullosa d'aquestes fantàstiques dones de la meva família que entre totes m'han ensenyat tant! I no només a cosir eh! De la cuina i l'hort també m'han ensenyat moltes coses. Tinc la gran sort de tenir dues àvies estupendes que els hi segueixo donant la tabarra i ensenyant-los el que faig. I les dues sempre em diuen: és molt maco que les noies sapigueu de costura. I tenen tota la raó. En un parell de generacions potser hem anat d'un extrem a l'altre, de fer-ho tot a mà a comprar-ho tot perquè les coses fetes a mà feien "cutre". I m'agrada que ara la tendència es torni a invertir i es torni a reivindicar el treball delicat i fet a mà, personalitzat. Espero que no sigui una moda i que realment puguem recuperar valors com la senzillesa, l'esforç, la dedicació i el bon gust en el "fet a mà" que tan "in" és ara. 

Desitjo que aquest bloc tingui llarga vida i us pugui ser d'utilitat. I m'agradaria dedicar-lo a totes les dones fantàstiques de la meva vida: la meva mare, les meves àvies, la meva germana, la meva nebodeta i la meva sogra; a les que ja no hi són però que han deixat petjada, i a les meves amigues que sempre han valorat el que faig. I com no a tots els homes meravellosos que són un puntal per a totes elles i també per a mi; sobretot el meu fill i el meu home que són els que pateixen més les conseqüències de la meva passió. Gràcies família! Us estimo molt! 

Ara que ja coneixeu la meva història amb els fils i les agulles, espero que m'aneu seguint i així us podré anar ensenyant els projectes amb què treballo actualment. Ens veiem aviat!